tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post143798672070172771..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: L'estudiantAnna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-90283392460369723482014-01-29T17:52:44.119+01:002014-01-29T17:52:44.119+01:00Tens tota la raó. Jo també crec que hi ha "gr...Tens tota la raó. Jo també crec que hi ha "grups de poder" que defensen determinades tendències, i que ens fan creure que són el millor i el més nou. També crec que les galeries importants han girat bastant l'esquena als artistes d'aquí, potser degut a un complexe d'inferioritat (o de tonteria). Conec a més d'un artista que s'ha hagut de buscar la vida a l'estranger, perquè aquí no se li ha fet ni cas. Potser, com tu dius, perquè estem en una època ben anodina, o perquè falta criteri, interès real i energia.Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-11134249844372762352014-01-29T16:49:01.143+01:002014-01-29T16:49:01.143+01:00Anna,
Dins el món de les galeries resulta molt dif...Anna,<br />Dins el món de les galeries resulta molt difícil anar a contracorrent, com a mínim per part d'un artista. En general, actualment és un món poc agosarat, conservador i, fins i tot, m'atreviria a dir covard. No s'aposta per individus que tenen coses valentes i fortes per dir. S'ha trobat una fórmula comercial plausible i en això ens hem quedat. Perquè l'important és l'èxit comercial i de crítica... Quan a vegades els crítics tampoc saben què dir i han trobat la seva fórmula també. Els casos d'artistes realment trascendents, pensem per exemple Francis Bacon, han acabat. Vivim una època anodina i, per tant, també són anodins en general els artistes, les galeries, els crítics, etc.<br />Una abraçadaEsther Mitjavila i Serrahttps://www.blogger.com/profile/17812293094931040797noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-34208810400062722042014-01-20T21:08:54.240+01:002014-01-20T21:08:54.240+01:00Estaria bé que els educators que visitin aquest bl...Estaria bé que els educators que visitin aquest blog, deixin la seva opinió. De moment tenim l'opinió d'en Quim, que, dóna a entendre que potser no hem de donar per fet que els estudiants tinguin les coses gaire clares. Estaria bé poder comptar amb més experiències. Què en deuen pensar els professors universitaris? Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-38133439806466953682014-01-20T12:24:41.220+01:002014-01-20T12:24:41.220+01:00Tens tota la raó Anna quan parles de que els pares...Tens tota la raó Anna quan parles de que els pares d’avui en dia estan sotmesos a masses pressions per mantenir l’estat del benestar, que mes aviat, a l’albada del segle XXI, sembla més una esclavitud que un benefici.<br />Però penso que hi ha quelcom que els pares actuals no tenen en compte: Un fill és un ésser humà. No es tracte de complir en la “producció”, sinó lluitar per algú i que continuï la fase evolutiva humana. Ser pares no és el moment de parir la criatura, és EDUCAR-LA!!!, I aquí és un hi ha el desgavell, davant un professorat desmotivat, amb mancança de vocació, sentit estricte de funcionariat i que per postres ha d’assumir un indirecte paper de pares. <br /><br />Per tant, ens ho hem de qüestionar tot, perquè la situació actual així ho requereix, des de l’educació fins a les noticies que llegim o escoltem; estem en l’era de la màxima comunicació i la mínima informació.<br /><br />Prenc deguda nota de visitar el blog del teu germà i novament, gràcies emocionades per la teva dedicatòria.<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-6664656926170775132014-01-19T16:44:14.161+01:002014-01-19T16:44:14.161+01:00Sobre l'afany de saber de moltes persones que ...Sobre l'afany de saber de moltes persones que van viure la postguerra sent nens i van fer-se adults en la pobresa que dominava la nostra societat durant els anys 40s i 50s, t'aconsello un text que ha publicat en Quim Belsa (el meu germà i autor del primer comentari d'aquest article) en el seu blog "El port de les sirenes" sobre un llibre de vell que va trobar a casa dels meus pares: "el llibre del tè". Veuràs que a nosaltres també ens varen empènyer a "omplir la motxila" amb tots els coneixements possibles. <br /><br />Un company de feina que vaig tenir durant molts anys, sempre deia que és molt important quüestionar-te totes les coses. No podem donar per bo tot el que ens presenten, per més que vingui de les més altes esferes. Ens hem de qüestionar si és "de debó". Ell, es clar, es referia al món de l'art. Per qüestionar-te les coses, has d'estar molt entrenat, i si t'ho han ensenyat des de petit, millor que millor.<br /><br />Penso que a molts pares el que els falta ara, és temps per dedicar als seus fills. Estan ficats en deutes esgarrifosos (hipoteques, i altres despeses derivades de "l'estat del benestar") i han de treballar moltes hores per pagar aquests deutes. Això els provoca una insatisfacció molt gran i no ténen l'estat d'ànim adient per dedicar als fills temps de qualitat. Ho dic, pensant en més d'un amic meu en aquesta situació.<br /><br />És evident que crec en la importancia de l'educació que rebem a casa. És vital i fonamental, tant o més que la que ens donaran als centres d'estudis. I això malauradament, no ho comparteixen molts pares, que creuen que tot això ho ha de fer l'escola. Com s'equivoquen!<br /><br />Et vaig dedicar aquest escrit, perquè sé que l'educació de les persones és una cosa que t'interessa i et preocupa, i que com jo mateixa, creus que és la base del bon funcionament del nostre món.Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-11682308263729353072014-01-19T14:51:34.385+01:002014-01-19T14:51:34.385+01:00Moltíssimes gràcies Anna per dedicar-me un dels te...Moltíssimes gràcies Anna per dedicar-me un dels teus articles, i per la consideració que et mereix la meva persona, a través les meves opinions, que gràcies al teu blog, expresso amb total llibertat, i per descomptat, per l’experiència viscuda, amb coneixement de causa. <br /><br />I gràcies també als teus articles, com he manifestat més d’una vegada, he tingut coneixement de podem-ne dir “les bambolines” d’una galeria d’art, i de tot el que es mou.<br /><br />El cas que planteges en aquest article és d’una claredat diàfana en referència a l’educació i a les seves mancances, tant a nivell acadèmic com familiar. Les universitats estan pautades per unes directrius que només afavoreixen a un funcionariat mancat de vocació, no se si pel sotmetiment a les voluntats polítiques que marquen aquestes directrius, o perquè apliquen aquella dita de “postes de sol i caps de setmana”.<br /><br />El cas és que amb el pas dels anys, els canvis imposats per una llei tan nefasta com la LOGSE, i altres de posteriors, han derivat en una societat culturalment empobrida, amb la davallada de les Humanitats, que el que està provocant es que l’ésser humà redueixi les seves facultats d’anàlisi i reflexió.<br /><br />TS Elliot, el poeta, dramaturg i crític literari anglo-americà, va publicar en el seu assaig Notes Towards the Definiton of Culture (1948): <br /><br />"La ingènua idea que a través de l'educació, es pot transmetre la cultura a la totalitat de la societat, està destruint” l’ alta cultura ", ja que l'única manera d'aconseguir aquesta democratització universal de la cultura és empobrint, tornant cada dia més superficial ". <br /><br />L'insigne assagista centra la seva dissertació en el context global de les humanitats, de manera que per extensió, l'art queda perfectament contingut en l'anterior cita. Per Elliot, l '"alta cultura" és l'elit intel•lectual i de pensament, que en res té a veure amb un estatus econòmic o polític<br /><br />No obstant el que abans he expressat, evidentment la família també hi té que veure molt en el fet que una noia com l’estudiant que ens expliques, no disposes ni de base suficient per fer unes preguntes amb cara i ulls. Recordo amb la meva infantesa, que els meus pares, mecànic de maquinaria tèxtil i cosidora de gènere de punt, tenien prou senderi com perquè disposar d’un “Diccionario Enciclopèdico SOPENA”, que per descomptat conservo, i realitzar la famosa col•lecció en fascicles MONITOR, de l’editorial Salvat, que també està en la meva biblioteca. El meu pare m’havia portat a museus, com el militar, com el de cera, com el parc Güell, el Museu Marés, etc., ben cert que esperonat per la meva mare, que mentre treballava a casa, confeccionant samarretes i calçotets, escoltava la ràdio i s’intruïa, fins a tal punt que, quan jo tenia uns 6 o 7 anys li vaig preguntar qui eren els Beatles, i em va dir els seus 4 noms. I era cosidora !!! <br /><br />Per tant, dins la senzillesa de les seves vides i oficies – tot i que per ser mecànic calia conèixer la trigonometria i saber fer càlculs a la centèsima, ara ho fan els ordinadors – sabien que la cultura i el coneixement eren importants. “Com més sàpigues, millor per a tu”, em deia el meu pare. Venien d’una generació on anar a més era millorar i prosperar. I el cas particular meu, es donava molt sovint quan jo era petita.<br /><br />Com és que ara els pares no saben formar als seus fills?. Senzillament perquè no tenen formació ni interès en tenir-la. S’han encarregat les diferents lleis de “matar l’esperit crític a l’escola”, i l’exemple d’estudiant que presentes és el resultat.<br /><br />La vas aconsellar bé, perquè ho vas fer des de la teva basant de ÉSSER HUMÀ, que sent, que conversa, que pateix i que té formació humanística. I per descomptat que la vas ajudar, fins a tal punt que li vas indicar el camí de que s’haurà d’instruir a si mateixa, si vol mínimament subsistir en aquesta jungla d’incultura en que ens han ficat, sense el nostre permís.<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-56941389214864237282014-01-17T19:58:22.338+01:002014-01-17T19:58:22.338+01:00Doncs què esta passant en la nostra societat? Els ...Doncs què esta passant en la nostra societat? Els alumnes universitaris tenen de 18 a 23 anys de mitja. No ténen un què???? Només cal que siguin ells mateixos!Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-47875100463313589282014-01-17T18:40:08.590+01:002014-01-17T18:40:08.590+01:00Pot ser que, a vegades, la gent molt jove, encara ...Pot ser que, a vegades, la gent molt jove, encara no té clar el que, per tant, aleshores és molt difícil fer-los desenvolupar el com. Molts alumnes no deuen saber què pintar...quan comencen.Joaquim Belsahttps://www.blogger.com/profile/16263559576235182497noreply@blogger.com