tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post8665170408321328970..comments2024-03-27T20:44:53.331+01:00Comments on El quadern robat: A partir d'una fotografia de Martí Gasull i CoralAnna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-6952406221926335002016-02-05T18:45:43.412+01:002016-02-05T18:45:43.412+01:00El tema de la teranyina és molt suggerent, i segur...El tema de la teranyina és molt suggerent, i segur que dona peu a llargues dissertacions de tot tipus. És per això que va ser la imatge que els vaig proposar als de la revista d'arquitectura; vaig pensar que segur que tindrien tema per escriure. A més és un tema prou obert per a analitzar-lo des de punts de vista ben diversos.<br /><br />No, fixa't que poca gent deixa comentaris... Des de que faig servir el facebook, ja veig que la única cosa que "tira" són les fotos. Si escrius gaire cosa, poca gent s'hi entreté. Coses de la inmediatesa i fugacitat que s'ha instal.lat en la nostra manera de viure...!Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-8636106476554231902016-02-04T21:37:32.559+01:002016-02-04T21:37:32.559+01:00Molt interessant el que exposes. Jo afegiria un el...Molt interessant el que exposes. Jo afegiria un element cinematogràfic a la teva particular dissertació sobre les aranyes i les seves tranyines: El film El Beso de la mujer araña, basada en una obra de Manuel Puig i que el director brasiler Hector Babenco va portar al cinema al 1985.La dona aranya era la Sònia Braga, però en realitat, es tracte de la convivència de dos presoners, un activista polític i un homosexual on aquest acaba tenint sentiments per l’activista, i com a rere fons un film d’amor protagonitzat per la “dona aranya”.<br /><br />De tranyines ni ha per tot arreu: corruptes i de transports, viaries i de clavegueram. La tranyina bella i fràgil de Gasull, sense aranya pel que sembla, no te res a veure amb la metàfora que tots tenim em ment per tranyina: la d’embolcallar per ser víctimes d’una trampa. L’aranya que espera pacient a que el maleït mosquit quedi atrapat.<br /><br />Ben rumiat, quantes tranyines han estat protagonistes de l’art?. Més aviat apareixen en films de misteri i terror, en llocs obscurs i ombrívols, com a símbol del pas del temps i de l’acumulació de pols. No obstant i això, parlo del resultat i no de la seva creadora: l’aranya, a qui molts fa fàstic i por. I veritablement amb els exemples que t’acabo d’exposar més el que tu has descrit en el teu brillant article, penso que en la vida en un moment o altra imitem a les aranyes, ens podem sentir com a tals o som víctimes de teles teixides al nostre voltant.<br /><br />Ondia noia, quines coses que em fas rumiar!!! És tot un exercici intel•lectual això!!! No hi ha ningú que s’afegeixi al tema????<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com