tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post3337389426640270267..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: De Unamuno a les Catskill MountainsAnna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-55088777663037589222013-03-10T12:21:45.945+01:002013-03-10T12:21:45.945+01:00Una curiosa història aquesta que expliques, i ben ...Una curiosa història aquesta que expliques, i ben cert que els teus personatges interactuen, però discrepo totalment que siguem amos del nostre destí. Res de res. Som insignificants mortals dignes tan sols del menyspreu dels deus. Som peces d'un joc d'escacs i ens mouen a plaer. Uns som peons, altres alfils i altres torres. El privilegi de ser rei o reina és de pocs, però tots som moguts pels deus o pel destí. No hi ha res que passi per casualitat. Ni que et toqui la loteria es atzar. Està previst... però nosaltres no ho sabem.<br />Ho dic per experiència pròpia, doncs moltes vegades no entens com lluitant, intentant tirar endavant un projecte, només trobes entrebancs, que t'enforteixen, ben cert però també et minven la moral, i d'altres sense fer un mínim esforç, tenen una vida més planera, tot i que pot ser de forma aparent, ben cert, però em baso amb l'exterior.<br />Personalment seria com l'Augusto Pérez del Niebla d'Unamuno. Però voler no sempre és poder.<br />Una abraçada.<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com