tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post3238531787502343605..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: Josep Guinovart, com un estelAnna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-76009799847294838562013-11-26T22:51:10.894+01:002013-11-26T22:51:10.894+01:00Estic d'acord amb el que apuntes sobre la impo...Estic d'acord amb el que apuntes sobre la importancia de la feina dels galeristes i dels hereus per mantenir viva l'obra dels artistes. Cal aplaudir aquí la labor de la vídua de Joan Hernández Pijuan, que ho esta fent molt bé. La seva obra es segueix exposant per Europa, es manté la cotització, i l'interès segueix força viu. La galeria Eude acaba de tancar una preciosa exposició d'obra gràfica, que ha estat molt i molt visitada. A més, l'han tancat amb vendes, la qual cosa esta molt bé en els temps que corren.<br /><br />Però si la gent oblida fàcilment els artistes que han estat a dalt de tot, què no pot passar als artistes que s'han mogut en un àmbit més local, o que estan ja molt lluny en el temps!Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-58525445723642401022013-11-26T19:21:24.123+01:002013-11-26T19:21:24.123+01:00Recordo l'exposició de Guinovart de la galeria...Recordo l'exposició de Guinovart de la galeria, doncs la vaig visitar i vaig fer el comentari oportú a www.cuadrosdeunaexposicion.com, Era una mostra ferma, que valia la pena per no oblidar l'obra de Guino. <br /><br />El que tu planteges està passant per una rao: no hi ha marxants i les families dels artistes desapareguts estan dedicades a altres menesters, i no promocionen l'obra. Per tant aquesta decau, i per interès pel públic i valor en el mercat. No tan sols passa amb els contemporanis, també amb gent d'altres tarannas més clàssics. Estic pensant en un pintor mataroní, en Muntaners Muns, molt apreciat als anys 40 i 50 del segle XX, i ara absolutament oblidat. També trobem un Roig Vericat, Beltran Messa, Vila Moncau, etc., O sigui totalment diferents, del Ràfols o el Guino, i encara estan més oblidats. Són els temps que estem vivint i són absolutament desconcertants.<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-8408943372227753072013-11-26T17:14:29.047+01:002013-11-26T17:14:29.047+01:00Gràcies pel teu comentari, Marta. Expliques la tev...Gràcies pel teu comentari, Marta. Expliques la teva experiència amb la persona i l'obra de Josep Guinovart, i això ho valoro molt.<br /><br />Una de les coses més estranyes amb la que he hagut de conviure és amb l'aparent oblit de la gent (parlo en general, hi ha moltes excepcions, és clar) envers l'obra d'un artista quan aquest mor. La primera vegada que em va passar, va ser quan va morir en Joan Brossa. Sempre havíem anat mostrant l'obra d'en Brossa. No és que en venguéssim gaires, però de tant en tant es venien poemes visuals i alguns objectes. Quan va morir, l'interès es va aturar de sobte. Aquest fet es va accentuar molt més quan va morir en Ràfols Casamada.Vam deixar d'ensenyar la seva obra. Els diaris poc en van parlar, i a excepció d'un galerista de Paris, que sempre va ser un bon amic i admirador de la seva obra, tampoc hi va haver gaire interès per part d'altres galeries i institucions en mostrar degudament la seva obra. Com si l'interès el generessin ells mateixos, una cosa molt estranya. Em fa una mica de respecte una societat que reacciona així. Fa un parell d'anys, vam organitzar una exposició-homenatge a Guinovart. Res a veure amb l'ambient que descric en l'entrada del blog. Va venir poca gent a la inauguració i durant l'exposició va entrar relativa poca gent. Va ser força trist.<br /><br />Tens raó, quan dius que sembla que hagin passat 30 anys, i només en fa sis. Tot ha canviat molt i ha canviat molt de pressa. És evident que la gent que s'interessa per l'art busca unes altres coses. Potser no sabem trobar-les. Confío en fer-ho ben aviat!.Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-77272173136220636162013-11-26T14:56:28.534+01:002013-11-26T14:56:28.534+01:00Mentre anava llegint el teu article, curiosament h...Mentre anava llegint el teu article, curiosament he tingut una estranya sensació de nostàlgia. Només han passat 6 anys d’aquestes exposicions, i davant l’actual situació econòmica, i la radicalitat dels canvis socials que estem vivint, sembla que el temps s’hagi multiplicat per 5 i parlis de 30 anys enrere.<br /><br />Jo vaig conèixer a Guinovart – Guino – a Mataró, en una antològica que li varen dedicar. I em sembla que també era al 2004. Ell va ver una xerrada sobre la seva obra, que en aquell moment era el primer cop que veia. Recordo sobre tot el seu particular tractament del blau. Una mena de “blau Montserrat”, ple de vida i de mar. Un home cordial i afable, apassionat de la seva obra i de la creativitat. Posteriorment, el vaig veure mantenir un diàleg amb l’Arnau Puig amb motiu de la II Biennal Torres Garcia, l’any 2007. Va ser pel mes de maig. I tal com els va definir el president de l’Associació Sant Lluc per l’Art en la seva presentació: Dos joves revolucionaris i evolucionaris: un crític i l’altre artista”. La veritat és que em sembla molt encertada la definició, tot i que actualment l’Arnau Puig fa uns catúfols del copón. L’edat no perdona.<br /><br />Però efectivament, el treball de Guinovart és abstractament vitalista, matèricament explosiva o engrescadora com dius tu. Veient la teva obra, penso sincerament que és un Guinovart assossegat, que presenta el temps a través del creixement de les llavors, i aleshores, sembla que això requereixi la paciència que en altres peces no es contempla. Curiosament, un any desprès de la seva mort, la ara desapareguda CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo), va presentar a Mataró una mostra que jo en el meu article del meu blog de Cròniques Mataronines, vaig titular: “Guinovart, entre el seny i la rauxa”. Sí, definitivament, penso que la seva obra té aquestes dues vasants. <br /><br />Penso que fan falta altres Guinovart, no imitadors, sinó creadors amb la seva passió per l’art i per la vida, molt ben simbolitzada amb aquesta música de jazz li vàreu preparar com a sorpresa: Moviment i ritme com la seva obra. Però també penso que encara ha de passar temps. Estem dins el caos. L’ordre arribarà, però de moment no s’entreveu res. Cal deixar germinar les llavors. <br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com