tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post3202001993590321503..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: Saldos?Anna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-50653993188373956662014-10-01T18:50:23.946+02:002014-10-01T18:50:23.946+02:00Suposo que la crisi te part de culpa en l'exis...Suposo que la crisi te part de culpa en l'existència d'aquestes pràctiques. Pràctiques, d'altra banda que no són noves, ja s'havien dut a terme anteriorment (poster en crisis anteriors!). Fa patir que en el mercat de l'art hi hagi gent insensible, sense cultura artistica, ni nivell intel.lectual ni humà. Gent prepotent, frívola, negociant (de"pacotilla!), sense cap categoria, sense valors ferms i sòlids. Aquesta gent és molt perillosa. I no fan altra cosa que posar pals a les rodes al bell mig del camí del fragilíssim mercat de l'art!.Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-20248092963070869592014-10-01T17:46:05.796+02:002014-10-01T17:46:05.796+02:00El que planteges aquesta setmana en aquest article...El que planteges aquesta setmana en aquest article es la famosa dicotomia preu i valor. Evidentment, una obra d’art pot tenir preu, però cap valor en realitat. Aleshores, com aconsegueix preu? Per blufs, moviments de marxants i galeries, etc., <br />El món de l’art, curiosament, aplica un principi de la industria de transformació – tenir stock per fabricar producte , o bé producte fabricat per vendre ràpidament – i compra obra per tenir fons i poder vendre, al marge de les temporades d’exhibició que tingui establertes.<br /><br />Però si els temps són complicats, i ha de pagar despeses i nòmines, cal fer líquid com sigui. I aquí la pressió econòmica és la que domina en detriment del bon judici inversor del galerista, o dels seus assessors. <br /><br />Efectivament, l’art no és com un producte de la indústria transformadora, però si et fixes, aplica els mateixos principis. Ben cert, no es pot tractar igual, però l’actual crisi fa que els criteris a aplicar es disparin, i s’optin per solucions radicals, i en realitat perjudicials. <br /><br />El negoci de l’art s’ha tornat complex, en primer lloc pel que moltes vegades has esmentat de sobrevalorar a artistes que no valen, i en segon lloc, pel canvi de costums i d’opcions d’inversió. Actuar pensant amb el diner, no es positiu per l’art. S’ha d’estar segur del que es liquida, com i quan. I a vegades es convenient sondejar clients i buscar altres opcions. Però el que expliques, si quan es tira pel dret i es va a una forma de venda com ebay, renoi, s’ha d’estar molt cardat i ser molt curt de gambals. <br /><br />A ebay hi ha lo més tirat. S’hauria pogut optar per la subhasta seriosa o d’altres firmes a Internet. Jo crec que en aquest cas l’artista hauria de protestar, i tenir opció a comprar la seva obra. Però, ho sap l’artista? El més segur és que s’actuï a la seva esquena.<br /><br />La veritat és que tot el que expliques té unes clares connotacions de decadència absoluta. I al final, per tancar la paradeta, perquè no hi haurà més remei.<br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-14356422407869631802014-09-29T13:31:32.549+02:002014-09-29T13:31:32.549+02:00Ha entendido bien. Efectivamente, estas prácticas ...Ha entendido bien. Efectivamente, estas prácticas hoy día no tienen nada de discretas, y si bien benefician a algunos, yo creo que el daño es mucho mayor. Desgraciadamente este puede ser uno de los daños colaterales de la crisis, y confío que quede solamente ahí. No afectan solamente al orgullo del artista, sino a su "modus vivendi" directamente, ya que hunden su mercado y crean desconfianza en aquellos que han apostado por su obra. Sin duda estamos ante un tema muy delicado, que muchos, ante la urgencia quizás, no respetan. De todos modos, quienes operan así, también ven dañado su prestigio. Eso sin duda.Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-2981200126343159462014-09-29T11:15:54.348+02:002014-09-29T11:15:54.348+02:00Creo entender lo que has comentado y en mi opinion...Creo entender lo que has comentado y en mi opinion el arte se compra/vende, es decir, entra en el terreno comercial, pero claro que una obra de un artista se venda en un lote de saldos o a mitad de precio esto puede afectar a su "orgullo" o a los que vivís de vender arte os puede jugar malas pasadas (perder dinero).<br />Como ha dicho tu amigo este comportamiento no es nuevo (saldar arte) pero ha aparecido Internet (una verdadera revolución) y todo se ha disparado y descorrido muchas cortinas.<br />Ya intentan los Estados controlar Internet pero va a ser muy difícil.<br />El mundo del arte, no el del artista en si, puede que estuviese demasiado cerrado. Y tan malo me parece esto como que sea un campo abierto. Porque las alimañas van a poder campar a sus anchas.<br />Mi modestísima opinión que ya sabes que soy una aprendiza en este tema.<br />Unha forte aperta.Mariahttps://www.blogger.com/profile/06729292848597624218noreply@blogger.com