tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post2954035968913534684..comments2024-03-28T12:28:30.570+01:00Comments on El quadern robat: Riera i Aragó i Jean-Michel Folon: la vida continuaAnna Belsahttp://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-19093490288710736902013-07-21T19:01:09.101+02:002013-07-21T19:01:09.101+02:00Aquest comentari és reconfortant!. Com a mínim, t&...Aquest comentari és reconfortant!. Com a mínim, t'ha despertat la curiositat d'investigar qui són i què fan aquests artistes! Això sol, ja és tota una satisfacció!. Això és el que més m'agradava fer quan venia molta gent a la galeria, comunicar-los tot allò que jo anava sabent, el que llegia, el que veia. Sempre trobavem connexions amb l'exposició del moment, era molt divertit i alhora profitós. Ara tot això ho he d'escriure en aquest espai virtual, per tal de no quedar-me seca com una planta que ningú la rega. I fer-ho, esta resultant tant o més gratificant que quan tot es quedava en tertúlies o converses, i fins i tot, em sembla que arriba a més gent. A mi també m'esta servint per tornar a retrobar-me i refermar-me gràcies a reconeixements com el teu. A la feina mai n'he tingut com en tinc ara amb aquest blog! Gràcies!Anna Belsahttps://www.blogger.com/profile/16215824294326523111noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3829356173215771429.post-31487325121257487172013-07-21T14:06:16.531+02:002013-07-21T14:06:16.531+02:00Primer de tot, felicitats per en Riera i Aragó i l...Primer de tot, felicitats per en Riera i Aragó i les seves excel•lents perspectives a nivell expositiu. Vaig tenir ocasió de conèixer la seva obra a través d'un subjugant viatge per universos atàvics, simbolitzat per 6.684 submarins petits. Crec que per primera vegada, el batiscaf va ser objecte artístic.<br /><br />Naturalment que vas fer ben fet de trucar-lo i parlar amb ell. Quan un està desanimat, necessita comunicar. I amb això no vol dir explicar el problema que el preocupa, sinó distreure’s o sentir parlar d’altres coses, o posar fonament en els projectes dels altres, com en aquest cas.<br /><br />Creu-me que sé ben bé pel que estàs passant: un món que s’enfonsa, del que tu no n’ets responsable, però que et toca pringar, perquè no saps no qui ni què t’obliga a fer-ho.<br />Evidentment, la base del teu treball consta en la teva memòria com a galerista, i pels amics i amistats que has arribat a fer. La teva professionalitat es indiscutible; jo en soc testimoni. Per tant, ni et sentis culpable ni responsable del que ara succeeix a aquesta i altres galeries. Estem davant un profund i desconegut canvi social, on l’imperi de les noves tecnologies està imposant una dictadura silenciosa – demès propulsada pel IV Reich de la Merkel - en contra les humanitats. I aquest país nostre es veu més que d’altres; som mediterranis i ens dominen teutons i víkings; caràcters més freds, cultes, però amb una violència soterrada. <br /><br />Tot té un principi i un fi, i aquest a vegades és sobtat, però en el teu cas, el veus a venir. Per tant, has de continuar escrivint, fer plans de futur, dintre del teu abast, presentar al mal temps, bona cara, i tenir paciència, molt fàcil d’aconsellar, perquè qui espera desespera, però ara toca això. <br /><br />No defalleixis, malgrat les baixades que tinguis, has de renéixer com l’au Fènix. Continua estimant l’art, com aquesta sensacional mostra de Kim Tschang-Yeul: Pluja sobre paper. Jo també li he donat una bona repassada i em sembla una obra absolutament fascinant, estranya i fins i tot amb un concepte oníric “molt sui generis”. No m’ha convençut tant Jean-Michel Folon: pot ser és massa simple, tot i que el joc cromàtic es veu molt elaborat, a través de degradats i la temàtica també és surrealista, més aviat simbolista. Però no m’ha arribat tant a l’ànima. Tot i així, no es per desvirtuar.<br /><br />Mentre es pugui parlar d’art, vol dir que estem vius. I tot i que en l’imperi de l’Ipad, no es faci necessari tenir un quadre a la paret, o una escultura en un moble de la casa, l’ART ÉS VIDA, i necessitem que aquest aliment ompli el nostre esperit, a fi a efecte de que malgrat l’esclavitud a que ens estan portant, sempre tinguem a la ment, la creativitat i la imaginació<br /><br />Marta Teixidóhttps://www.blogger.com/profile/08594071442305495402noreply@blogger.com