Una conversa entre Elena Kervinen i Salvador Juanpere

    

      Ahir al vespre, Salvador Juanpere i Elena Kervinen es van reunir a la galeria el quadern robat per dialogar sobre el marbre i els fragments, matèria, tema i forma d’algunes de les seves obres. No m’havia parat mai a reflexionar sobre el tema dels fragments, fins que en Salvador Juanpere ens va portar a la galeria quatre obres que feien del fragment, l’eix central de la seva obra. La seva explicació girava entorn de la idea del fragment com a matèria rebutjada per la mà “divina” de l’artista, que havia decidit quina part passava a formar part d’una obra d’art i quina no. Vaig voler investigar una mica més, a veure si altres artistes havien investigat sobre la idea del fragment, i vaig trobar un fil de raonaments, que a la manera de les nines russes, em van fer descobrir uns teòrics (l’un em remetia a l’altre) que havien plantejats idees molt interessants sobre el concepte de “fragment”. El primer, David Torrella, que va escriure un estudi sobre les variacions de les Menines de Picasso, en el que plantejava la sèrie com fragments d’un tot. El segon, un teòric de la literatura polonès, Kasimierz Bartoszynski (1921-2015), que el 1998 va escriure i publicar “Teoria del fragment”, en el que plantejava idees tant interessants com que “en els temps de gran tensió tenen, en el domini espiritual, una tendència al fragment”. I el tercer, Friedrich Schlegel , el romàntic alemany integrant del Cercle de Jena (1797-1804), que en la revista Athenaeum va publicar una sèrie d’escrits sobre la idea del fragment, qualificant-lo de “witz”, que en alemany vol dir acudit, o ingeni, i que no seria una altra cosa que l’espurna necessària per encendre el foc de la comprensió o la intuïció del tot.

     Potser aquesta idea romàntica, de record o intuïció de que en el passat, aquesta obra d’art que ens ha arribat fragmentada formava part d’una obra única, completa, esta més a prop dels plantejaments d’Elena Kervinen que de Salvador Juanpere. En Salvador, en canvi, parteix de la idea del fragment com a matèria. De fet, segons ell mateix exposa, qualsevol bloc de marbre o fusta que ell agafi per esculpir, és, d’entrada, un fragment d’un altre més gran, i així fins a l’infinit. També exposa la idea de que qualsevol obra d’art és un fragment: un pintor escull un fragment de paisatge per pintar un quadre, o d’un fragment de la història en pot sortir una obra conceptual. La realitat es composa de fragments, de la mateixa manera que la nostra memòria, que és fragmentada, i, segons diuen els psicòlegs gens fidedigna: la reconstruïm moltes vegades al llarg de la vida. Potser el que creiem recordar no és ni tant sols real.

     Elena Kervinen i Salvador Juanpere parteixen d’un moment coincident: tots dos descobreixen la idea de fragment observant la vida real. Elena Kervinen veu passar pel seu davant un contenidor de runa, i Salvador Juanpere observa els framents de marbres al terra del seu estudi. Podríem dir que són els fragments que els venen a buscar, i no a l’inrevés. Potser per aquesta identificació dels temps que vivim amb la idea de fragment, tal com deia Bartoszynski? Podria ser que sí. Vivim uns temps de canvis vertiginosos, d’inseguretat política i econòmica i de replantejament de molts dels ideals. Vivim temps fragmentats, difícils de copsar, amb una tendència a allò essencialment inacabat.

     Es va parlar també d’altres conceptes, com la bellesa, que va generar debat entre el públic i els artistes, de la idea de les possibilitats múltiples que planteja la física quàntica i de la relativitat de la realitat, segons el punt de vista científic. El debat va fer evident que la idea de realitat única ha saltat pels aires definitivament. La subjectivitat regeix, i per tant, la infinita multiplicitat de punts de vista ens presenta una xarxa d’observacions calidoscòpica sobre el món i la vida. I l’art, com a reflex de les preocupacions i ocupacions humanes, s’escapa de tota possibilitat de lectura lineal: Fragments de visions fragmentades sobre un món que es fragmenta fins a l’infinit.