“Monòlits” és una continuació de
l’exposició “Pleroma Uroboros” de Jordi
Martoranno, en sentit literal; és una nova mostra que ensenya l’evolució i el desenvolupament de la seva
obra. Els seus “monòlits” són posteriors a les teles que hem exposat fins ara.
Són l’obra més recent, fruit del treball dels últims mesos, i en el que encara
es troba immers. Així doncs, continuem, com si es tractés d’una saga cinematogràfica
o d’una sèrie literària. Martoranno s’endinsa ara en un enigma
que va un pas més enllà de la formació de la consciència, i que llinda amb el
que podríem anomenar “la consciència de l’èxtasi”.
La paraula “monòlit” fa referència tant a
formacions geològiques naturals com a construccions humanes que es
caracteritzen per ser un bloc de pedra de grans dimensions. Ja en la
prehistòria, la veneració envers aquestes grans pedres naturals, carregades de
força magnètica per la seva composició volcànica, va portar als homes a
crear-ne de noves. La creença era que aquests monòlits posaven en contacte les
forces tel·lúriques de la terra, amb l’energia del cosmos. Des d’èpoques
remotes, i en civilitzacions diverses, trobem exemples de menhirs, esteles,
obeliscs, tòtems i construccions megalítiques -com els dòlmens per exemple-,
que podien ser simples o molt complexes. Tots ells responien a l’afany de
connexió espiritual amb forces superiors i d’obtenir noves revelacions i
experiències.
Les obres que presentem ara són una lliure
interpretació de monòlits, majoritàriament naturals, que encara avui dia podem
trobar. La lleugeresa de les formes representades en les obres de la sèrie “Pleroma-Uroboros”, ha donat pas a la
solidesa rotunda dels monòlits. De la intuïció indefinida de la formació de la
consciència, a la fermesa de la fe. Totes dues sèries són fruit del camí de
depuració i recerca que ha iniciat Jordi
Martoranno; i que ha fet acompanyat de la
lectura dels escrits de Richard Tarnas, Ken Wilber i J. F. Martel, autors que
podríem considerar representants del que s’anomena “pensament integral”. Tots han fet aportacions valuoses per
explicar els orígens de la visió contemporània del món a partir de la reflexió
sobre la interacció entre ciència, filosofia i religió.
En un moment en el que predominen les
tendències artístiques conceptuals que reflexionen sobre la relació de l’home o
les col.lectivitats amb el seu entorn, Jordi
Martoranno és una rara avis. Com
ell mateix diu: “Jo sento que precisament
ara necessitem un moment de pausa, o com a mínim jo el necessito, per
plantejar-nos les preguntes eternes: Qui som? D’on venim? On anem?. Cal
reivindicar l’aspecte espiritual de l’art, així com la pràctica contemplativa
al davant de les obres. De la resta, que se’n ocupin els sociòlegs o els
teòrics.
L’exposició es podrà veure fins el 27 d’abril
de 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada