dissabte, 29 d’abril del 2017

Notes d'una visita comentada a l'exposició "Me and Mr. Jones"

     



     La visita comentada d’ahir a l’exposició “Me and Mr. Jones” d’Oriol Jolonch va donar molt de si, i gràcies a les preguntes dels assistents, van anar sorgint alguns dels temes fonamentals de la seva obra. Els detallaré a continuació, amb el risc de deixar-me’n algun, cosa que ja intentaré completar a posteriori. De moment, aquestes són les notes que vaig prendre:

- Perquè el nom de Mr. Jones?:  Simplement perquè és un nom corrent. Jolonch volia “despersonalitzar” el personatge per a que qualsevol es pugui identificar. Mr. Jones no fa referència a ningú en concret, sinó a tothom en general.


- Referents: l’Oriol Jolonch es va declarar admirador del cinema fantàstic de Tim Burton, entre altres. La fotografia dedicada a Georges Méliès, és un exemple de per on van les coses. Ens va parlar d’una pel.lícula que el va impressionar molt: “Crudo”, en la que una nena vegetariana es veu obligada a menjar fetge i, després d’això, sofreix una transformació inquietant. No li interessa el gènere de terror en el sentit de les referències a tot allò sobrenatural. El seu interès es centra en el que passa a l’interior de les persones; en com les coses que passen a nivell real o emocional poden fer canviar el comportament i la manera de veure el món. La foto en la que a l’esquena de Mr. Jones s’obre una finestra en la que es veuen dos corbs, fa referència a les parts obscures que l’ésser humà pot portar a dins.

- El bosc: El bosc, com a tema,  té una llarga tradició en la literatura fantàstica, dels del conte infantil de la Caputxeta vermella, a totes les narracions que fan referència a un “bosc encantat”. Una de les fotografies exposades, mostra un ull que mira a través del boscatge. L’Oriol ens va desvelar una sensació que té sempre que camina per un bosc: la de que algú l’esta observant. Poden ser els mateixos arbres, o l’ànima del bosc. Hi ha alguna cosa viva, en una altra dimensió, que ens vigila.

- La idea d’amença: Aquesta idea esta present en moltes fotos. Fa referència als perills que amenacen la humanitat, originats quasi sempre pels mateixos homes. “Les botes del Mariscal” o “The last three minutes” en són un clar exemple. Unes botes gegantines estan al centre de la imatge,  un paisatge idíl·lic. Uns núvols de tempesta creuen el cel, i tot ens fa pensar en que cal trobar un recer del perill de destrucció imminent. Les botes són el símbol d’aquesta amenaça... humana. A “Last three minutes” veiem una noia d’esquena en un llac, envoltada de bosc. A la part superior de la imatge, un rellotge gegant marca l’hora: falten tres minuts per a les dotze. L’Oriol ens va parlar del rellotge de l’Apocalipsi, un rellotge ideat per científics i que avança o retrocedeix, depenent de les accions humanes i del perill que generen per a la destrucció del món. Ens va dir que l’el.lecció de Trump com a president dels Estats Units, va fer avançar perillosament el rellotge. La idea de que el món no és un bon lloc per viure, l’expressa també la foto “Sin titulo aparente”, una de les més inquietants de l’exposició, en la que un cap de nino, surt propulsat cap a l’esquerra de la imatge. Ens va explicar que fa referència a un espermatozou, que, enlloc d’entrar, fuig a tota pressa, ja que no té cap mena de ganes d’entrar a formar part del món humà a la terra.




Nota: Com he apuntat al començament, aquesta entrada pot ser ampliada posteriorment. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada