divendres, 17 de març de 2017

A què es dedica Mr. Jones?

     


                                                                                                  

                                                                                             A Maurici Carbó, gran observador.
     

     La pregunta més inquietant de totes les que es van fer ahir, durant la visita comentada a l’exposició d’Oriol Jolonch, va arribar al final. Tant al final, que el públic assistent ja començava a desfilar, i els que no, ja parlaven d’altres coses. Jo mateixa no vaig poder escoltar la resposta. L’autor de la pregunta m’ho ha comentat aquest matí, i pel que he deduït, la resposta va quedar a l’aire. La pregunta va ser: “A què es dedica Mr. Jones”? . Mr. Jones és un personatge anònim, protagonista d’una sèrie de 26 imatges. Va vestit amb abric negre i barret de copa, i està sempre d’esquena a l’espectador, contemplant un paisatge sempre canviant, sempre imaginari.

    Jo crec que Mr. Jones és essencialment un flâneur.  La paraula flâneur és francesa, i es podria traduir per “passejant”. Aquest concepte té una llarga tradició en la literatura europea. Pre-romàntics, romàntics i post-romàntics de Jean Jacques Rousseau a William Worthsword, consideraven el passeig contemplatiu com un camí de revelació. El flâneur mira el món que l’envolta. És el passejant casual, observador i reporter de la vida a les ciutats modernes que apareix com a tal en els escrits de Charles Baudelaire. El flâneur de Baudelaire és un esteta i un dandy que passeja pels carrers del Paris del segle XIX i observa la vida a la gran ciutat. Walter Benjamin a “The Arcades Project”, prenia el flâneur de Baudelaire com a punt de partida per a l’estudi de l’impacte de la vida moderna a la psique humana. L’espectador urbà és un producte de l’alienació que produeixen les ciutats i el sistema capitalista. Un altre exemple emblemàtic de la literatura flâneur, és “El Passeig” (Der Spaziergang) de Robert Walser. La seva lectura ens fa caminar al costat de Walser i mirar el món i les coses amb els seus ulls. A Walser li agradava molt passejar i observar, però no li agradava viatjar. Era del parer que un entorn reduït era suficient per apreciar la poesia d’allò ínfim i insignificant. I algú dubta que el Swann de Marcel Proust no era essencialment un flâneur?

     El Mr. Jones d’Oriol Jolonch és un observador, un testimoni que contempla i de vegades actua, en un entorn pintoresc. La disponibilitat de la seva atenció (condició sine qua non de la flânerie) és total i així descobreix tot allò que està ocult i ens ho fa visible. Susan Sontag a “Sobre la fotografia”, va escriure que tots els surrealistes són uns flâneurs, encara que no ho sabessin. Suposo que per la capacitat d’observar i desvelar els possibles significats ocults de les coses. A què es dedica Mr. Jones? Doncs jo crec que Mr. Jones es dedica a passejar per un món complex, i a observar-lo a fons, per tal de descobrir i qüestionar les coses que no es veuen a simple vista. Fins i tot va vestit com els primers flâneurs romàntics, com “El passejant sobre un mar de núvols” de Caspar David Friedrich. Perquè en el fons, encara que miri el present, té un passat que li pesa molt. Mr Jones podria ser un personatge baudelairià: un bohemi, un marginat, un errant, un inadaptat... Un ésser humà en el que, sense cap mena de dubtes, tots ens podem sentir identificats.


Il.lustració: Oriol Jolonch "An eye in the forest", de la sèrie M. Jones nº XIII (2016).


    


     

6 comentaris:

  1. M'ha encantat aquest article, per suggeridor. He descobert tot un móm, el dels flâneurs, que desconeixia tot i que ara sé que jo en sóc. Si el caminar de Brossa hagués estat sense rumb, ell també ho seria, però no va ser el cas. Veig que flaire és olor, i si bé flairejar o flairar és fer olor, olorar és sentir-la. Si no fos per això que ens marca el DIEC, jo traduiria flâneur per flairador. I per acabar aquest vagarejar pel món de Jolonch, he de dir que l'exposició traspassa les parets de la sala. Al recordar-la, m'adono que cada imatge no és un retall d'una història sinó la història d'un retall. Vull dir que no hi ha un abans i un després. Mr. Jones no va i ve: Mr. Jones és allà. Sempre és allà. Tot és allà; càlidament congelat. Gràcies, Oriol! Gràcies, Anna! I gràcies, Maurici!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari, Mercè. M'alegra llegir tot el que dius. Estic d'acord amb la teva observació de que cada foto no és el retall d'una història, sinó la història d'un retall. I això de que traspassa les parets de la sala m'entusiasma. Jo també ho penso. La meva vida és més rica des de que tinc la obra d'Oriol Jolonch a prop. És com quan acabes de llegir un bon llibre, que sents que el teu món s'ha eixamplat. Aquest és l'efecte que fan les bones obres d'art. Pur aliment per a l'esperit!

      Elimina
  2. Caram Anna!! Un escrit espléndid i una descripció exacta!! M´ha encantat, i a "ell" estic segur de que també!!

    I les paraules de la Mercé, tot un honor venint d´on venen........

    Llarga vida als flâneurs!!

    Oriol

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'hagi agradat! Fa una estona m'ha escrit en Maurici, preguntant-se si tu estaries d'acord! Si llegeix el teu comentari, ja veurà que sí. I tant, llarga vida als flâneurs!

      Elimina
  3. Llegit!. També me n'alegro. Moltes gràcies!

    ResponElimina