diumenge, 18 de setembre de 2016

La desaparició de l'Oteiza

     


     La història que relato a continuació fa quasi vint anys que va passar. Va ser durant la crisi anterior, la dels anys 90, i ara, que es prepara una exposició de Jorge Oteiza a La Pedrera, és oportú recordar-la.

     En aquella època, a la galeria en la que treballava les passàvem magres. Les exposicions es venien poc i malament, i havíem de tirar del fons d’obra ( i sort que en aquella època encara n’hi havia) per sobreviure. Oferíem obres d’artistes “històrics” a un preu temptador als pocs col.leccionistes que encara quedaven. Al magatzem hi havia una escultura de Jorge Oteiza molt maca, i vaig pensar en buscar-li un client. Es titulava “Caja Abierta” i era una edició de 30 exemplars. Abans, però, vaig anar a buscar-la, més que res per tornar-la a veure abans de començar les gestions. Però l’escultura havia desaparegut del seu lloc habitual. Allà on havia estat hi havia quedat una empremta, un registre enmig de la pols. Vaig preguntar, però ningú en sabia res. Tothom la recordava al damunt de la prestatgeria on s’hi havia passat els darrers anys.  Enlloc constava cap moviment recent de l’escultura: cap document de préstec, cap albarà de dipòsit. Vam descartar el robatori per un agent extern violent. Ningú havia forçat l’entrada, ni havia saltat l’alarma. També era molt remota la idea de que l’hagués robat un lladre ocasional; més que res perquè l’escultura estava amagada i era massa gran per treure-la d’allà de forma discreta. A més, era força pesada. Vam regirar-ho tot, però l’escultura s’havia volatilitzat. La sospita que l’havia agafat “algú de dins”, va anar prenent força. En aquells temps, aquella escultura no era la única cosa que havia desaparegut misteriosament.

     Per observar les reaccions de la plantilla, jo i un altre company, vam idear un pla: es tractava d’inventar-nos un comissari que estava organitzant una exposició sobre Oteiza. El “comissari”, per al que vam prendre prestat el nom d’un amic, va escriure una carta a la galeria demanant obres de l’escultor en cas de que en tinguéssim, i oferint la possibilitat de la seva compra, si el comitè de l’entitat organitzadora ho creia oportú. Vam estar pendents de l’arribada de la carta i de les posteriors reaccions, però no va passar res de res. Havíem posat l’adreça i el telèfon del nostre amic, per veure si “el” o “la lladre” hi contactava, però el nostre amic no va rebre cap escrit ni cap trucada.

     L’altra possibilitat que vam contemplar, va ser la de que l’escultura d’Oteiza havia estat lliurada a un altre escultor per error. Durant aquells dies s’havia retornat tota l’obra d’un escultor amb el que, després de molts anys, s’havia deixat de treballar. L’escultura tenia certes similituds formals amb les d’aquell escultor, i hauria pogut ser que el transportista que ajudava a l’encarregat del magatzem a traslladar les escultures al seu camió, la prengués per una obra més de les que s’havien de retornar. A més, totes estaven a la mateixa habitació. Si és que va ser així, l’escultor en qüestió mai va dir res. Des d’aleshores, l’escultura esta en parador desconegut. Algú em va dir una vegada que les obres d’art sempre acaben tornant a sortir a la superfície. Quan veig obres de Jorge Oteiza en una exposició, penso en la possibilitat de trobar-la. Fins ara, no he tingut sort.

12 comentaris:

  1. Es aquesta?
    http://galerias.artelista.com/barcelona/catalogo/caja-abierta.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí. La foto que il.lustra l'article esta feta des de dalt. Aquesta que adjuntes ja l'havíem vist... i alguna altra, però cal comprovar el numero d'edició. En principi i si no hi havia error en la catalogació, jo tinc anotat el nº d'edició que va desaparèixer. Pensa que era una edició de 30 exemplars.

      Elimina
    2. Penso: M'agradaria preguntar el numero d'edició de l'escultura que venen en aquesta pàgina d'internet.

      Elimina
    3. És una entrada vella. Aquesta galeria va tancar fa alguns anys.

      Elimina
  2. I http://www.subastassegre.es/subasta-dsp/20-21-y-22-de-septiembre-de-2016-pintura/
    (lote 190)
    http://www.subastassegre.es/lote-dsp/pint-siglo-xx-3859/
    (procedent del Partit Comunista d'Aragó i d'una col·lecció particular?)
    (perdoneu-me que em fiqui on no em demanen)

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquesta escultura es van fer moltes variacions. En blanc, en vermell, en ferro... tiratge de 5, de 10, de 30... en trobaràs moltes. Aquesta que has trobat, en blanc i tiratge de 5 no és.

      Elimina
  3. Caram! Ara si que veig que desconec el món de l'Art, i concretament el de l'escultura.
    Sembla que hi hagi una fàbrica d'Oteizas:
    Es pot escollir del tiratge en blanc, vermell, ferro llis o rovellat, de molts exemplars o de pocs.

    Imaginava que en escultura de bronze, amb motllo, això podria ser freqüent.
    Però el tipus d'escultura de les fotos ha de ser fet a mà per força. I penso que és impossible que l'Oteiza hagi fet tantes escultures repetides.

    Com es deu fer per a saber si un Oteiza és autèntic?
    Millor dit: Hi ha alguna escultura de l'Oteiza que sigui autèntica?

    Gràcies per la paciència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, Maurici. Nosaltres vam ser els primers sorpresos en trobar tantes variants. Aquestes edicions, normalment no les fa el propi artista, sino els de la fundició on treballen. Ells només donen les directrius, no executen les peces directament.

      Les obres han d'anar signades i numerades, i per anar bé, han d'anar acompanyades d'un certificat. Ara no et puc dir qui certifica els Oteizas, normalment, això ho fan o bé els editors, o bé els qui porten l'obra (sigui un galerista, o la família...). Tot això és el que autentifica l'obra. Una obra signada, numerada i amb els seu certificat és autèntica. De fet, això es pot aplicar a tota l'escultura en general.

      Elimina
  4. Emesa Ordre de Recerca i Captura al Twitter:
    https://twitter.com/macajo/status/779276940326887424
    Que hi hagi sort!

    ResponElimina
  5. Quin misteri més misteriós!!! Bé, ja se que és una redundància, però renoi una peça com aquesta feia bulto i deuria pesar lo seu. I si fins i tot la trampa que vàreu preparar no va donar efecte, encara sorprèn més.

    Quasi de tot plegat se’n podria fer una novel•la, doncs dona joc per una narració plena de sorpreses.

    M’ha resultat molt gratificant poder llegir una història com aquesta, al marge del tarannà habitual d’una galeria, de les seves grandeses i mesquineses. Aquesta es una peça “desaparecida en combate”, i quasi podria formar part del show del David Copperfield.
    Ei, si en tens alguna més així, val la pena explicar-ho.

    Respecte a Oteiza, sembla que en aquests moments tingui una certa reivindicació, doncs abans d’ahir vaig veure una noticia a la televisió que parlava d’una mostra que presenta La Pedrera de Barcelona presenta aquesta tardor. Un artista que feia mes de 30 anys que no s’havia fet res. Renoi, quan convé, com s’obliden als artistes!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser qui se la va endur ja no treballava a la galeria, però encara tenia la clau i la combinació de l'alarma.... . Potser era algú amb una sang freda formidable... Qui ho sap!

      Efectivament, he tret aquesta història perquè vaig llegir que es feia aquesta retrospectiva d'Oteiza a La Pedrera, així ho manifesto al començament.

      Elimina