dimecres, 6 d’abril de 2016

Mirem!

     



     En el seu assaig “Modos de ver”, John Berger escrivia que la vista arriba molt abans que les paraules. El nen mira i veu abans de poder parlar. La vista és el sentit que ens situa al món, el que ens fa prendre la primera consciència de ser i estar, així com de totes les coses que ens envolten. Més endavant, serem capaços d’expressar el món en paraules, però encara que ho fem, aquestes paraules no podran anular mai l’evidencia del món real. El coneixement ens ajudarà a interpretar allò que veiem, i afectarà a la manera amb la que veurem les coses, però la mirada serà sempre insubstituïble. Penso que en l’àmbit de l’art contemporani, algunes de les darreres tendències, i sobretot, els seus principals defensors, ben situats en llocs importants de poder, han ajudat molt a que aquesta “mirada” hagi estat relegada, deixada de banda i fins i tot menyspreada. Des del moment en què el més important és el concepte, s’ha deixat de banda la importància de mirar l’objecte, que jo crec que és, sense cap mena de dubte, el que ens ha de transmetre tot allò que vol dir-nos l’artista, més que un full imprès amb el manual d’instruccions.

     Simon Shama, en el seu assaig “El poder de l’ art”, va encara més enllà. Ens demana d’entrar a un museu i no fer cap visita guiada, ni prendre els auriculars, a través dels quals ens explicaran les obres. Ell creu que ens hem d’acostumar a enfrontar-nos directament a les obres, i intentar desxifrar-les. Situar-nos-hi al davant i que elles mateixes ens parlin. El que passa és que per a fer això, es necessita tenir una mirada educada, i el sistema sembla que, cada vegada més, la deixi de banda. Poca gent valora una tècnica acurada, ni s’entreté observant els detalls de les obres, que, de vegades, poden dir molt. La gent s’ha oblidat de mirar, i d’experimentar sensacions a través de la mirada. De fet, es tendeix a valorar més el raonament, les qüestions intel.lectuals. El resultat, “l’objecte artístic” en sí, ha arribat a ser menys rellevant que el discurs. I tot sovint, no esta a l’alçada.  Per sí sol, i per molt que el mirem, no ens transmet tot allò que l’artista vol transmetre. L’art, segons Shama, ha de tenir el poder de la sorpresa desconcertant. Fins i tot quan pugui semblar imitatiu, l’art, més que duplicar la quotidianitat del nostre món conegut, ha de ser capaç de substituir-lo per una realitat pròpia, per un univers paral.lel, que sigui capaç d’aportar-nos quelcom de nou, o de trencar els nostres esquemes fins a l’extrem que ens obligui a reorganitzar el nostre sentit de la realitat.

     Crec que ha arribat el moment de reivindicar la mirada. Heidegger, a “Art i poesia”, va reflexionar sobre la mirada de l’artista, capaç de transformar les coses en una experiència estètica en potència. D’alguna manera, sembla que aquesta idea hagi caigut en desús, que ja no es tingui en compte. En canvi, a mi em sembla que torna a ser més necessari que mai que el procés vagi de la mirada a l’intel.lecte, no al revés. L’experiència estètica, a diferència de l’experiència teòrica, no es mou únicament en l’àmbit cognitiu, sinó que en tant que comporta una manera de retrobament amb el món, implica també els sentiments i les emocions. A través d’aquesta experiència, les obres d’art són sempre vigents, perquè son capaces de canviar amb totes les situacions i moments que travessem i sempre ens diran coses noves. Cal educar la mirada per tal que puguem veure directament. I que no ens confonguin.



2 comentaris:

  1. En aquest article poses el dit en la llaga respecte al saber veure art: tenir una mirada educada, i el problema en realitat és aquest.

    Els nous paràmetres educatius es centre en ciències i tecnologies, i per tant, educar la mirada per veure art, no resulta, a l’entendre dels capitostos educatius pràctic per un futur professional on les humanitats no tenen cabuda. S’equivoquen, però de moment maneguen el cotarro d’aquesta manera.

    Personalment, això de les visites guiades en exposicions d’artistes, ho trobo fora de to. En canvi, reconec que em va anar molt bé quan vaig visitar el museu Egipci de Barcelona, perquè més que art, allà es contempla una forma de vida antiga, i per tant, va ser força il•lustratiu.

    Però respecte a l’art i a les galeries, estic d’acord amb Simon Shama: T’has de deixar imbuir pel que captes de l’artista, que pot ser no és el que ell ha volgut expressar, i aquesta es la grandesa de l’art: varietat d’opinions.

    Però en els temps que corren, on el coeficient intel•lectual va baixant a passes agegantades, és comprensible les visites guiades, tot i que a vegades em resulta incomprensible que persones entrenades a veure art si presentin. Però bé, també és una forma de passar l’estona, i no s’ha d’obviar que per les galeries es una manera d’atraure clients.

    Al final del teu text, reivindiques l’educació de la mirada. I a menys que es produeixi un canvi de repent, que tot pot ser, la cosa està peluda. I si no, mira’t aquest enllaç en referència a la probable desaparició del llibre. Pot ser el podràs considerar exagerat, però els telenotícies presenten amb més ganes la darrera novetat en videojocs que no pas la literària. Imagina’t doncs amb l’art.

    http://www.elconfidencial.com/cultura/2016-04-10/el-libro-desaparecera-pronto-pero-es-logico-la-gente-es-muy-limitadita_1180735/?utm_source=www.elconfidencial.com&utm_medium=email&utm_campaign=Boletines+ElConfi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies pel comentari, Marta.

      Malauradament en el blog no s'activen els links dels articles, però el buscaré, i ja et diré que en penso. La veritat és que fa patir tot plegat. Ens hem tornat superficials, i ho volem tot veure ràpid. Realment, tot ha canviat molt. Sempre recordo el que deia una antiga companya de feina meva quan el públic de la galeria va començar a minvar: la gent no ve perquè ho miren per internet. I tenia molta raó. De vegades em trobo gent que em diu que fem unes exposicions fantàstiques, i no han vingut a la galeria. Ho han vist per internet. I jo trobo a faltar el contacte humà "real" que teníem abans amb la gent. Això té a veure amb el que comentes, que els nous paràmetres són la ciència i la tecnologia. Sobretot la tecnologia. I la gent veu les coses, però no sé si les miren...

      Dona, nosaltres hem organitzat visites comentades molt interessants. No només expliquen la seva obra, sinó ens expliquen el seu mon, les seves vivències, i també ens parlen de les tècniques que utilitzen. També de què els mou a fer art, i anècdotes al voltant de la seva obra i la seva vida molt bones. No "expliquen" la seva obra estrictament, sinó que la contextualitzen i humanitzen.

      Quan jo treballava a l'altra galeria, sempre ens agradava que els artistes ens féssin una visita comentada per a nosaltres, per poder respondre totes les preguntes que ens fèien els clients i visitants. Eren unes sessions increíbles, que sempre vaig pensar que hauria valgut la pena compartir-les amb més gent. Nosaltres les fem per aquest motiu, perquè crec que és una molt bona experiència. Ara bé, tant com atraure clients... podem atraure gent, però clients... això és una altra història.

      Elimina