dilluns, 31 d’agost de 2015

Com els anells de Saturn

    


     Aquest agost ha estat un mes estrany. El vam començar amb la notícia de la presència, als Encants, de la biblioteca d’Albert Ràfols Casamada i Maria Girona. Un seguit d’imatges dels llibres pel terra, apilats de mala manera, ens va trasbalsar. També vam saber que entremig hi havia fotografies, papers manuscrits, rebuts de l’electricitat...., coses íntimes (els llibres també poden ser-ho) tirades pel terra, venudes a qualsevol preu... . D’alguna manera se’ns va fer evident el menyspreu o potser més ben dit, la negligència de moltes persones, no només la de qui ho va lliurar als Encants en darrera instància, sinó la de qui va aplanar el camí per a que això passés. Va ser la societat mateixa? Les persones que envoltaven l’artista? Els que es varen responsabilitzar de representar la seva obra? Molt probablement, tots varen tenir una part de culpa.

     Poc després, ens vam sobresaltar amb la desagradable sorpresa de que uns nous llogaters havien pres possessió del local que havia estat la seu de la galeria Joan Prats, i havien destruit completament la reforma que va idear en Josep Lluís Sert l’any 1974 per a la galeria esmentada. Davant la reacció de la premsa, alertada per les xarxes socials, l’Ajuntament va fer aturar les obres, però aviat es va comprovar que aquella reforma no havia estat mai catalogada, i molt menys protegida. Per desgràcia, aquells nous llogaters, podien fer el que volguessin. Es va fer evident la manca de sensibilitat dels actuals propietaris, però perquè no es va fer protegir aquella reforma d’en Sert? Perquè l’Ajuntament o la Generalitat no catalogaven interiors?. Ignoro aquest punt, però també podia haver estat per negligència del primer llogater de tots, o sigui, la mateixa galeria Joan Prats. Potser si hagués estat protegit, s'haurien estalviat una pujada del lloguer tant exagerada. El fet d'haver de mantenir aquella estructura i acabats s'hauria convertit en una valuosa arma de negociació del preu. Els que el van llogar després, un cop tancada la galeria, sabien que no podien tocar res durant un any, però que després eren lliures de fer les reformes que volguessin. Només estava protegit el que havia pertangut a Joan Prats, el fabricant de barrets; o sigui, els vidres de la façana i unes quantes portes d’armaris del petit soterrani. Res més.

     Durant aquest mes d’agost, també vaig llegir en algun lloc que la casa en la que havia viscut Mercè Rodoreda a Romanyà de la Selva havia estat venuda a una família belga o holandesa.... La propietària anterior havia mantingut la casa tal i com la Rodoreda la va deixar; però la va haver de posar a la venda per motius econòmics.  Va intentar que alguna administració es quedés la casa per tal de conservar-la tal com estava, però la seva lluita va ser en va.

     Mentre passava tot això, jo estava del tot immersa en la lectura de Los anillos de Saturno, un llibre inquietant, misteriós i extraordinari de W. G. Sebald. Durant un viatge a peu per la costa anglesa, Sebald fa un repàs de la història (no només de l’anglesa) a través dels vestigis que va trobant. És un llibre que demostra que al llarg del seu camí, la humanitat travessa calamitats de tota mena, i que qualsevol avenç, comporta pèrdues. Com els anells de Saturn, vestigis de pols d’antics satèl·lits, hi ha moltes coses de la humanitat que acaben per convertir-se primer en ruïna, després en pols, i finalment, i amb sort, en el mer record d’un passat.

2 comentaris:

  1. Un cop vaig llegir que grans civilitzacions es varen erigir gràcies a grans catàstrofes. I en el fons, si analitzem la història de la humanitat, aquesta premissa s’ha mantingut quasi inalterable, fins al segle XX, on l’evolució tecnològica i industrial de la societat, ha fet que l’ésser humà avanci en aquestes àrees a passes agegantades, i massa ràpides, però a nivell moral, espiritual i intel·lectual, el retrocés es fa cada cop més evident.

    Els cassos que exposes en el teu article, i molts d’altres que hem sentit al llarg dels anys ho demostren.

    Un dels problemes d’aquest país – i vull dir Catalunya i Espanya – és la ingerència de l’Estat en la societat civil, per benefici polític, però no humanístic. Ara, com que econòmicament van mal dades, desprès d’haver construït museus i centres expositius que no visita ningú, arxius a dojo que no consulta ningú i un munt d’edicions de llibres, i tota la parafarnalia que acompanya a la cultura oficial, ara resulta que la cultura que fem la gent del carrer, i especialment uns quants que arriben al zenit artístic i literari, aquesta no té suport, perquè no hi ha diners.

    Es promociona un secessionisme perquè diuen que anirem millor. Aquesta aventura ens costa als catalanets una porrada de milions, té futur és molt incert, però ens ha tingut entretinguts durant tres anys, per evitar parlar de retallades i serveis públics que no funcionen. Però en cap moment, mentre “Madrid ens roba”, s’ha fet us d’aquella dita antiga de que “els catalans de les pedres en treuen pans” per promocionar una llei de mecenatge catalana, que permetis a empreses i particulars contribuir a la historia i la cultura, no tan sols catalana, sinó universal.

    Per tant, els desgavells que ara m’expliques, i els que vindran, son producte d’un concepte humanístic inexistent, basat en una política errònia, que ara TOTS en paguem les conseqüències, però mentre, uns quants van vivint.

    En resum Anna, que “Els anells de Saturn”, que estàs llegint són una al·legoria REAL del que passa en l’actualitat, producte de decadència, davallada de coeficient intel·lectual i moral. Tindrà solució això? Bé, diuen que per haver-hi ordre, primer ha de venir el Caos. Fot anys que estem sotmesos a aquest caos, i jo ja no se si vindrà ordre o no i si tu i jo ho veurem. No obstant, siguem optimismes, i esperem equivocar-nos en la nostra percepció actual, aplicada al futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En primer lloc, t'he de dir que el secessionisme, com tu dius, no es promociona, sinó que es tracta d'un sentiment col.lectiu que ve de molt lluny. L'independentisme no és cap invent dels polítics, com es pensen alguns. El que han fet, simplement ha estat escoltar el poble. No es cap maniobra política, sinó una voluntat popular que arrenca d'enllà del temps. No és una cortina de fum per amagar els problemes, sinó una realitat.

      Molts dels despropòsits culturals que s'han produit aquest estiu han estat el resultat de la desídia d'algunes persones, que potser no van estar a l'alçada. Aquest fet, però no és nou. És tant vell com la història de la humanitat.

      Elimina