dissabte, 14 de febrer del 2015

Sobre el triomf

      



     Aquest escrit va adreçat a tots aquells que vulguin acostar-se a l’art, sigui per curiositat, per interès, per ganes d’introduir-se, per començar a col.leccionar o per seguir fent-ho. A tots aquells que ja estan en aquest món i estan una mica desconcertats, als qui s’han apartat per cansament, per avorriment o perquè ja no es senten identificats amb el que l’art expressa. A tots els que busquen en l’art alguna cosa més, quelcom que els transcendeixi, que aporti alguna dimensió més a la seva vida, que els faci pensar, reflexionar, i que els ajudi a projectar la seva vida envers altres possibilitats, altres perspectives. Aquesta ha estat la meva postura particular des de sempre, i ha estat la que he volgut transmetre o contagiar.

     En aquest sentit, incideixo en l’article de la Rosa Olivares publicat en el darrer número d’Èxit Express (1). En aquest article, Olivares parla de la relativitat del triomf artístic. La majoria d’artistes el persegueixen: guanyar molts diners, convertir-se en un dels artistes més buscats a internet. Guanyar premis, estar present en varies galeries internacionals, aparèixer esmentat en crítiques i ressenyes. Haurien de ser prou llestos i adonar-se que, avui dia això no significa res. Vivim un moment en que el triomf en art és efímer, conjuntural, pot respondre simplement a una moda que, a més, pot venir imposada per criteris personals i aleatoris. Voler triomfar, avui dia, pot significar voler sucumbir a l’obsolescència. Perseguir el triomf o la notorietat pot ser sinònim a voler perseguir el no res. O també pot ser el reflex, únicament de l’ansietat i l’ambició, conjugada perfectament amb la ignorància més profunda del que significa l’estètica. Em refereixo a l’Estètica, en majúscules, a la disciplina filosòfica. Rosa Olivares situa el triomf en la transcendència temporal, quan una obra, sense premis, sense galeries, sense museus, pot ser absorbida per altres mirades, pot ser inclosa en altres narratives, pot renéixer en la vida dels altres. El triomf va més enllà de l’obra, succeeix quan aquesta es converteix en sensació o en idea.

     Dit això, poso en relatiu absolut la importància de qualsevol tipus de premi, sempre que vingui de part d’un jurat. Hi ha un cert corrent d’opinió que assegura que els premis no serveixen per a res ni són gaire de fiar. Responen a criteris personals, a les modes del moment, a les preferències de les persones. Un premi, en art, no és l’equivalent a haver guanyat una carrera d’atletisme. L’atleta que arriba primer a la meta és el que guanya; aquí no hi ha volta de full. Però l’artista que guanya un premi que vol dir? Que és el millor artista?  o que és el que cau més bé al jurat, que fa una obra que encaixa millor amb les tendències del moment, que ha sabut guanyar-se les simpaties dels qui tallen el bacallà? Una artista m’explicava ahir, que una persona “influent” li havia dit que si no fas dibuixos a la paret, i no treballes en un col.lectiu d’artistes, no cal que t’hi encaparris: estàs fora del sistema.

     Per tot plegat, m’adreço als que s’acosten a l’art, per a que facin servir el seu criteri personal. El nostre temps és confús i l’entorn ens vol confondre. Això també és una característica de la nostra societat. El que passa, és que no enriqueix, si no que uniforma i banalitza.


Nota:

4 comentaris:

  1. El teu article d'opinió em fa pensar en la cerimònia dels Òscar (entenent que el cinema és un art). Potser l'exemple és una mica fàcil, però acostumen a guanyar pel.lícules, directors i actors previsibles. Moltes vegades, aquests films són obviables. Mentre que d'altres, de valents i compromesos, passen totalment desapercebuts. A no ser que el nostre ull clínic els clixi a la cartellera. No seran els millors films per a un jurat, però seran els nostres millors films.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta comparació em sembla encertada. De fet, sempre que un premi depengui d'un jurat, serà l'opinió d'aquell jurat. Per tant, serà relatiu. Si el jurat fós un altre, el premi podria ser un altre. I ja sabem com funcionen les coses.

      Elimina
  2. Absolutament contundent l’article d’aquesta setmana, amb el que estic totalment d’acord. El triomf ha de ser producte de l’intel·lecte i de l’esforç, de la constància i del voler millorar dia a dia, en qualsevol aspecte de la vida. El triomf és la conseqüència final de que les coses es fan ben fetes, incloent-hi els errors per aprendre’n.

    Però avui en dia, el triomf es planteja massa fàcilment, i per tant, tal com molt bé expliques, és efímer, sense substància i envelleix i s’oblida ràpidament.

    Coincideixo amb molta gent que no creu en els premis. En literatura ja s’està donant el paradigma de que un premi no precisament proporciona més vendes, ni significa que tingui qualitat. Demès, ho copsem dia a dia. Quantes pel·lícules, per exemple, tenen premis i reconeixements, i passen de llarg del gran públic?

    Doncs amb l’art exactament igual. Quan els premis els dona un jurat qualificat, els interessos poden ser moltíssims, i en masses vegades poca relació amb l’artista o l’obra que es premia.

    La fama, el poder de convocatòria, els “parabienes” que pot representar un premi són circumstàncies molt sucoses, però que en realitat poden arribar a embrutar a l’art i l’artista, i de fet tots coneixem cassos en que aquesta circumstància es dona massa sovint.

    Per obtenir el triomf, cal lluitar i valorar la lluita. Cal ser conseqüents amb nosaltres mateixos, i sobre tot integres, amb valors profunds i dels que estiguem convençuts. I també cal tenir valentia per afrontar les enveges i els pals a les rodes que la vida, i principalment les persones et posen. Un cop superades les etapes i fet l’aprenentatge, aleshores vindrà el gran triomf. El que tu parles, és superficial i producte de la fira de les vanitats que, segons diuen, és el que demanem, però que si no ens el donessin, no el trobaríem a faltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La teva última frase dona molt de sí. Quantes obres (d'art, pel.lícules, libres) que han rebut premis i distincions passaràn a la història del seu gènere? Algunes potser sí, de vegades s'ajunten qualitat autèntica i premi, però moltes no. Rebre un premi no és sinònim de gaire més que d'estar en el lloc oportú en el moment oportú. En art primen les tendències i el pes que puguin tenir en el criteri dels que jutgen. Per això dic que és tant important que el públic faci servir el seu criteri a l'hora de jutjar. De tota manera, els únics premis que poden tenir-se en consideració, són els que es donen a una llarga trajectòria. En aquests no es pot aplicar la màxima de: "una flor no fa estiu". Però en tota la resta... cal posar-los quasi tots en condicional, o com he escrit en l'article, en relatiu absolut.

      Elimina