dissabte, 7 de febrer de 2015

Replantejar una exposició: els altres quadres de Jorge R. Pombo

     



     No ho havia fet mai, però m’ha agradat l’experiència. Vam entregar algunes obres de Jorge R. Pombo venudes, i vam replantejar l’exposició per tal de prorrogar-la. Al magatzem teníem unes quantes obres que no ens van cabre durant el primer muntatge. Havíem donat prioritat a quatre obres de gran format, esplèndides, imponents. La més gran de totes ha anat a un centre d’art on tothom la podrà gaudir: ella sola ja és una lliçó de pintura i sobretot, un resum de tot l’ideari pictòric de Jorge R. Pombo. Amb aquesta obra, jo em vaig retrobar amb totes les seves etapes anteriors, amb tota les seves gammes cromàtiques, amb totes les seves experimentacions processuals. Pensava que l’exposició quedaria “desangelada” sense les peces grans, però em vaig equivocar. Les obres mitjanes que havíem descartat en la primera tria, concretament dues peces de la sèrie de Lucca, són tant extraordinàries, que em costa d’entendre que no les pengéssim de bon començament. És per això, que vam decidir prorrogar l’exposició.

     Aquestes dues obres de Lucca, a diferència de les altres, posseeixen una gama cromàtica riquíssima. Les muralles, ben delimitades en la majoria dels quadres de la sèrie, pràcticament han desaparegut. La idea de límit, de constrenyiment, que a l’artista li agradava de remarcar en aquesta sèrie, per tal d’exemplificar l’artificialitat  de la vida a les ciutats, amb tots els seus condicionants i fronteres, ha desaparegut per complet. Tota la tela, ha estat envaïda de colors: taronja, groc, verd, grisos, vermells....  Algú m’ha dit que els recorda una pintura modernista de Joaquim Mir. També hi va haver una persona que coneixia la ciutat de Lucca, i es va meravellar en veure que aquells eren els colors de la ciutat, aquells que no es veien en les altres obres molt més "conceptuals" que havíem penjat en el primer muntatge. Un altre visitant es va quedar embadalit, observant la sensualitat d’aquestes obres, la seva calidesa. És curiós, que, tot i tenir un format molt més petit que les obres que havíem penjat primer, omplen la paret (hauria de dir l’espai!), de la mateixa manera, produint-se un fenomen que jo considero especialment valuós i màgic: són veritables finestres. El paisatge de l’altra banda no és altra que el paisatge de la pintura.

     Hauria de dir que aquesta segona exposició encara m’agrada més que la primera?. No m’atreviria a dir-ho tant categòricament, ni molt menys, però els que han gaudit d’aquest segon muntatge s’han quedat ben admirats de la riquesa  de matisos que han afegit aquestes pintures descartades al començament. Perllongarem aquesta exposició fins el 21 de febrer. Aquell dia, a la tarda,  amb la presència de Jorge R. Pombo, que vindrà especialment de Nova York, farem una celebració de cloenda. De tota manera, com cada vegada que he hagut de despenjar una exposició que m’ha sigut plaent, per a mi serà una celebració trista!. La convivència amb aquestes obres ha estat molt bona i enriquidora, i la idea de donar-li una segona lectura també.  La llibertat de la que gaudeixo a el quadern robat és una meravella!. Això, abans no ho hauria pogut pas fer!

2 comentaris:

  1. Doncs si l’experiència t’ha agradat, pot ser és qüestió de tenir-la en compte de cara a futures exposicions com aquesta, con hi ha diversitat de formats, i on puguis tenir l’opció de prorrogar-la.

    Evidentment, vas triar el Pombo impactant de Nova York, més cosmopolita i alhora de pinzellada i traç més vehement, que ja saps que a mi em va recordar als cels metal•litzats del Greco.

    I en canvi, Lucca és més urbana, més plànol, més definida. I pot ser això va fer que no et sentissis tan abocada amb la ciutat italiana. Bé, és un suposar perquè en la preparació d’una exposició i entren en joc molts factors, estètics, tècnics i monetaris, evidentment.

    Vet aquí, però, la sorpresa. I penso que això és positiu, i que si bé també et dona opció a prorrogar-la, t’ha permès descobrir un Pombo suggeridor, mediterrani, sensual, i has farcit les parets d’una essència més propera a la teva identitat.

    Intentaré passar-la a veure-la, fins i tot per comprovar el contrast de magnituds.

    ResponElimina
  2. També va influir el fet que l'artista estarà a Barcelona el 21, i vam pensar que podríem aprofitar la seva visita per fer una cloenda. Però sobretot, com je dit, el constatar la dimensió de les obres que no havíem penjat. Tota l'exposició va canviar, va prendre un aire molt diferent. Valia la pena de donar a aquestes obres una mica de protagonisme.

    ResponElimina