El Nadal de 1993 estava molt contenta. Havia exposat un artista “meu ”- en Jordi Alcaraz- i havia funcionat de forma extraordinària. Vaig decidir felicitar el Nadal a totes les persones que havien comprat obra d’aquest artista i els vaig enviar la felicitació que es veu a la fotografia. Era una adaptació senzilla d’un conte infantil que a mi m’agradava molt quan era petita, i vaig convidar a en Jordi Alcaraz a participar-hi.
Aquest estiu, endreçant i llençant papers abans de marxar de vacances, vaig trobar una copia a dins d’una carpeta. Pràcticament ho havia oblidat, i vaig trobar aquell escrit tremendament naïf. Em va semblar una mostra de bona fe i de com estava el meu estat d’ànim en aquell moment. El text era aquest:
Els bons amics
Hi havia una vegada un noi que es deia Joan, que la nit de Nadal buscava un regal per al seu millor amic que es deia Josep. En Joan tenia un quadre a casa seva que era la cosa que més s’estimava i va pensar que faria molt feliç al seu amic si l’hi regalava. El va embolicar i l’hi va portar. Com que no hi era, va deixar el quadre al costat de la porta, pensant en l’alegria d’en Josep quan el trobés.
Quan en Josep va arribar a casa aquell vespre, va trobar el regal d’en Joan i es va sentir molt feliç. El va penjar i la casa se li va omplir de llum i de color. De seguida, però, va pensar en la seva amiga Maria, que vivia una casa molt trista. Aquell quadre seria el millor regal de Nadal per a ella. El va embolicar i l’hi va portar aquell mateix vespre, per tal de que en pogués gaudir el mateix dia de Nadal. Com que la Maria havia sortit, l’hi va deixar al costat de la porta de casa seva.
La Maria va tornar, es va trobar el regal d’en Josep i li va fer molta il.lusió. El va penjar, i va ser com si s’hagués obert una finestra en la seva casa tant trista. Mentre se’l mirava, va pensar en el seu amic Joan i en la felicitat que li portaria aquell quadre. Una cosa tant bona, havia de compartir-se amb els bons amics. Va despenjar el quadre i el va embolicar una altra vegada. Quan va arribar a casa d’en Joan, aquest no hi era, i va deixar el paquet al costat de la porta.
Així, la cosa que més s’estimava en Joan, la va donar a en Josep, i allò que va fer feliç a en Josep, va omplir de llum la casa de la Maria. I la felicitat d’en Josep i la llum de la Maria, van tornar a en Joan, que era el millor amic de tots dos.
Els desitjo Bon Nadal
Doncs això. I que tornin temps com aquell Nadal del 93.
Una nadala molt bonica, plena de bons sentiments, quelcom que fa molta falta.
ResponEliminaSom poc generosos actualment, i especialment a nivell humà i moral. S'ha arribat a un punt on la importància a lo material prima. No se si aquesta crisi proporcionarà un canvi de valors. Ho hauria de fer perquè en realitat no és una crisi, és una guerra sense bales, sense bons i dolents, i per tant molt més perversa que les béliques. No mor gent fisicament, però ho fa psicológicament, imperant la misèria humana y econòmica i tot això genera mals sentiments.
No obstant, l'ésser humà és capaç de lo millor i lo pitjor. Hem de creure que com aquest quadre de la nadala, ha de tornar lo millor de l'ésser humà, malgrat que costa de creure. Però no perdem la Fe, i siguem optimistes.
Bones Festes i MILLOR ANY 2013!!!