dimarts, 3 d’abril de 2012

Llibert

    
      Sempre recordaria a en Llibert  per aquell detall que va tenir amb l’Etsuko.

     En Llibert havia aparegut a la galeria un vespre d’hivern. Deuria ser dimarts, que ella tenia classe de piano, perquè a sobre la taula hi tenia una partitura.

-Veig que tu també ets pianista- li va dir en Llibert quan va veure la partitura.  Ella li va contestar que només era una estudiant, i que tot i que li agradava molt, ho trobava molt difícil.

     A partir d’aquell dia, en Llibert va freqüentar la galeria més sovint, i sempre parlaven  de música. De tant en tant, li explicava la seva vida: els seus orígens humils, el primer mestre de piano que va tenir, que era alcohòlic i li va fer passar de tots colors. Més tard, la seva etapa al conservatori i les dificultats per obrir-se camí com a músic: les necessitats econòmiques el van fer aceptar una plaça de pianista en una orquestra de ball. Aquesta feina el va portar a viure uns quants anys a Finlandia, i a Suïssa. Més tard seria el pianista d’un creuer a Florida. Mentre explicava la seva vida sempre feia incisos per a parlar de pianistes que l’havien marcat. Una vegada li va portar una pel.lícula dels anys 60 sobre l’Eddie Duchin, un dels seus ídols.

     Un dia, la seva amiga Etsuko li va enviar unes partitures per correu. Eren les primeres composicions del seu difunt marit, l’Hiroaki. Les havia trobat a casa de la seva sogra al Japó, durant el seu darrer viatge. L’Etsuko no coneixia cap pianista, i li preguntava si alguna de les seves coneixences – o ella mateixa- les podien tocar. Aquelles partitures eren un rastre del passat del seu marit i ella el volia reviure.

     Quan va tornar a veure en Llibert, li va ensenyar les partitures de l’Hiroaki. A primera vista semblaven molt complexes, però se les va endur.

-D’una manera o altre hem de fer que la teva amiga pugui sentir la música que va escriure el seu marit- va dir.

     Una o dues setmanes més tard, la va venir a veure portant un CD. Estava molt satisfet: havia transcrit les partitures amb l’ordinador i ho havia gravat. Va dir que no estava en forma per tocar-les al piano, i ho havia fet d’aquella manera. Ella estava meravellada:  tot plegat havia estat una feinada, que en Llibert havia fet desinteressadament, només per a que l’Etsuko, a qui ni tant sols coneixia, ho pogués sentir.  Aquell acte d’entrega i generositat  la va colpir profundament.

     Al vespre, mentres sentia el CD a casa seva,  es va sentir tant privilegiada, que va plorar emocionada: aquelles composicions d’estudiant eren francament precioses. Des de que en Hiroaki les havia escrit feia més de trenta anys, ningú més les havia tornat a sentir. En Llibert havia fet una cosa meravellosa. Era una persona extraordinaria amb qui es podia comptar.

www.ezakoji.com/pics/LlibertLopezPascual.pdf



    
   

1 comentari:

  1. Aquest escrit m´ha fet pensar en una novel.la de l' Haruki Murakami, em sembla que és Kafka a la platja.També parla de la recuperació del passsat.Molt bé!

    ResponElimina