dijous, 26 de gener del 2012

Gamelan


     

     En aquella època, l’Anna i el seu professor de piano anaven a fer un café després de la classe. Aquest costum, que van mantenir durant alguns anys,els va permetre establir una molt bona amistat. El seu professor també ensenyava músiques tradicionals del món al conservatori. Un dia, en aquella estona del café, li va explicar que aquell matí, havia dedicat la classe del conservatori al gamelan.

-Cada any el mateix: “i que és el gamelan”?- ho havia dit amb cara de resignació i imitant el to de veu dels alumnes.

     L’Anna va somriure amb la situació i va preguntar:

-I que és el gamelan?.- Ella tampoc ho sabia

     El professor la va mirar amb cara de paciència infinita i li ho va explicar:

-És un conjunt d’instruments de percussió de la música tradicional de l’illa de Bali. El seu so va influir la música de compositors com Debussy, que el va sentir per primera vegada en una exposició universal a Paris.

   Ella es va quedar tota satisfeta: cada dia aprenia alguna cosa amb el seu professor. Li ho explicava tot ras i curt. Després, ella completava tots els detalls buscant a internet.

  El dia que l’Anna va saber el que era un gamelan, en David Ymbernon, que exposava en aquell moment a la galeria on ella treballava, feia una performance. Es tractava d’un espectacle intensament poètic en el que, amb la col.laboració de la seva familia i algun amic, donava vida al seu univers plàstic.  En Jordi Casadevall, era un dels amics que hi col.laborava. Era el tècnic de so, i a més hi feia un número en el que tocava un curiós instrument de percussió que tenia una sonoritat entre líquida i gasosa. Li havia cedit en François Baschet, el propi inventor d’aquella escultura sonora, per a que en fés difusió.  En Jordi s’expressava sempre amb  un entusiasme  encomanadís i disfrutava profundament amb tot el que feia. En Baschet, com ella mateixa, havien caigut sota l’àrea d’influència de l’energia  d’en Jordi.  Aquell dia, mentre ell preparava l’instrument, l’Anna li explicava la dificultat que ella tenia per a portar el compàs correctament, i el va lloar pel seu sentit innat del ritme.

-Et tornaries boja amb la música tradicional indonèsia, és polirítmia pura.

-El gamelan?-va preguntar l’Anna

     La cara d’en Jordi es va il.luminar amb un gran somriure:
   
-Molt bé!!-va dir

    Aquell dia, per primera vegada a la seva vida, dues persones li havien parlat del gamelan. Aquella coincidència fortuita, la va fer pensar. Hi havia alguna cosa del tot irracional que unia les persones.


Nota: La fotografia que il.lustra aquest text va ser presa a la Fundació La Fontana i és un gamelan propietat del col.leccionista d'instruments Alexandre Maluquer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada