dimarts, 10 de gener de 2012

El final d'una era

    


      Vivim en un món que s'està transformant. La crisi econòmica ens ho fa més evident. Fins ara, tot i que la transformació havia començat feia temps, la realitat estava enmascarada. La forma antiga de treballar encara funcionava, es reproduien els mateixos esquemes, predominaven els antics valors. L'art ha anat reflexant el canvi, especialment en els darrers anys. La exaltació d'allò efímer, fins i tot superficial podria ser el símptoma del final d'una era. De la mateixa manera com va pasar a Viena a principis de segle, amb un art oficial que intentava reproduïr uns esquemes obsolets però que estava completament buits de significat, ens trobem amb una Barcelona que s'ha convertit en un escenari ideal per als turistes, però molt pobra d'esperit. Qualsevol època de canvi és apassionant, i aquesta ho és, però haurem de fer servir molta creativitat i molta imaginació per no ofegar-nos en aquesta modernitat líquida que descriu Zygmunt Baumann, sino al contrari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada